Dissecció d'un ull
Introducció

La majoria d'organismes complexos disposen de dos ulls. Poden estar situats en un mateix pla, cosa que permet definir les imatges de forma tridimensional (visió binocular, pròpia dels humans). Altrament poden estar situats en diferents plans, obtenint imatges separades (visió monocular), com els conills o els camaleons.
Materials
-Bisturí
-Paper de diari
-Ull de corder
-Pinses
-Tisores
-Guants
-Safata
Procediments
1.- Posar l'ull de corder dins la safata, ja que aguest conté liquid dins i podem tacarmos.
2.- Tallar amb el bisturí cuidadosament per a no trencar el cristal·lí
3.- Extraure el cristal·lí, que és una xicoteta bola transparent.
Resultats
Primer, vam tallar l'ull amb cura per a no trencar el cristal·lí. seguidament, va ixir un liquid negre de l'ull i amb companyia d'aquest, el cristal·lí que el vam posar damunt del paper de diari per a onservar que el que el cristal·lí feia era augmentar el tamany de les lletres.
Contingut d'ampliació
Miopia
La miopia és un problema de la refracció que es manifesta quan el pacient percep borrosos els objectes llunyans a causa de que la imatge es forma davant de la retina, bé perquè la còrnia, el cristal·lí o tots dos són molt potents, o bé perquè l'ull és més llarg del normal.
La miopia no es pot considerar una malaltia sempre que no se superi una determinada graduació, sinó un defecte òptic de refracció.
Els símptomes de la miopia poden presentar des de la infància i poden augmentar amb el pas del temps en produir canvis en la graduació. Per regla general, la miopia tendeix a estabilitzar-se a partir dels 18 anys. Pot presentar-se associada a altres defectes refractius, com l'astigmatisme (astigmatisme miòpic) i la presbícia o vista cansada.
Se solen distingir dos tipus de miopia: la miopia simple, que sol ser inferior a 6 diòptries, i la miopia magna, alta miopia o miopia patològica, en alguns casos, aquesta si que es pot considerar una patologia visual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario