DIGESTIÓ BUCAL DEL MIDÓ

INTRODUCCIÓ

La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies més senzilles i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme. La digestió és un procés que ocorre tant en els organismes pluricel·lulars com en les cèl·lules, com a nivell subcel·lular.

 MATERIALS

• Saliva
• Tub d'assaig
• Fehling
• Lugol
• Midó
• Vas de precipitats
• Aigua
• Mec bunsen
• Termometre 

PROCEDIMENTS 

• Posa 1 o 2 ml de saliva en dos tubs d’assaig. Fes en una la prova de Fehling i en l’altre la prova del lugol. Anota els resultats en una taula
• Tira 2 o 3 ml de la solució de midó en dos tubs d’assaig. Fes en un la prova de Fehling i en l’altre la prova de Lugol
• Col·loca en un tub d’assaig solució de midó fins a una quarta part i afegeix-li 3ml de saliva.
• Barreja-ho bé i posa’l en un vas de precipitats amb aigua a 37º i continua escalfant-lo per mantenir-ne la temperatura.
• Al cap de 5 minuts treu una mostra del tub i reparteix-la entre dos tubs d’assaig. Torna el tub a l’aigua calenta
• Refreda els tubs a raig d’aixeta i fes en un la prova de Fehling i en l’altre la prova del lugol.
• Analitza els resultats i treu conclusions del que ha passat.
• Busca l’aplicació de les teues conclusions al funcionament del nostre cos.

RAONAMENTS DELS RESULTATS

En la primera prova, els resultats van ser els següents:

	Fehling	Lugol
Solució de midó	-	+
Saliva	-	-

  En la segona prova els resultats van ser els següents:

Midó + saliva	Fehling	Lugol
5 minuts	-	-
10 minuts	-	-

Hem treballat en dos tubs d'assaig vam posar una mostra de saliva, seguidament vam posar en un d'ells unes gotes de fheling i en l'altre unes gotes de loguol. Després vam col·locar a parts igual saliva i midó en dos tubs d'assaig diferents, els vam posar al bany maria cinc minuts un tub i deu minuts minuts l'altre. Quan els vam traure vam afegir en un unes gotes de fheling i en l'altre unes gotes de lugol. Com l'aigua en la que vam banyar els tubs estava a una temperatura major que 37º(estava a 60º) els resultats no van ser els esperats. Les proves del fheling haveren tingut que donar positives i van donar negatives.

CONTINGUT D'AMPLIACIÓ

HISTORIA DEL DECOBRIMENT DEL RECREATIU LUGOL
En els començaments del segle XIX, degut en gran part a les guerres napoleòniques, el nitrat potàssic era una substància molt valorada per a l'obtenció de pólvora.

Beernat Courtois obtenia en el 1811 nitrat potassic cremant algues, en cremar les algues en les cendres quedava nitrat que recuperava afegint àcid sulfúric per eliminar els altres residus.Un dia va afegir més àcid del normal i, en escalfar, va observar que es desprenien un vapor de color violeta (temps després se sabria que es tractava d'un nou element: el iode) molt cridaner, que es condensava deixant uns petits cristalls negres brillants. No tenia prou diners i va abandonar la investigació, però va donar mostres d'aquella substància a Nicholas Clement i a Charles Bernard Desormes, qui al seu torn, segons Partington (1964), les van passar a Louis Joseph Gay Lussac ja Humphry Davy. Tots dos van reconèixer que el descobridor d'aquesta substància havia estat Courtois, a qui en 1831 li van concedir sis mil sis-francs del Premi Montyon de l'Académie Royale des Sciences, pel valor medicinal del iode.