GLÚCIDS

DETERMINACIÓ DE LA PRESÈNCIA DE GLÚCIDS

INTRODUCCIÓ

Sucre és el nom comú que es dóna als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i menjars en general.El nom sucre s'utilitza també per a diferents monosacàrids i disacàrids, que generalment tenen sabor  dolça, encara que per extensió es refereix a tots els hidrats de carboni.

MATERIALS

• Graella
• 8 Tubs d'assaig
• Diferents sucres (Glucosa, fructosa, sacarosa i midó)
• Fehling A i B
• Pinses
• Mec Bunsen
• Lugol

PROCEDIMENTS

• Es col·loquen a una graella 8 tubs d’assaig separats en 2 grups de 4.
• Afegim a cada tub 2ml de mostra de les dissolucions problema(glucosa, fructosa, sacaraosa i midó). Per tant tindrem 2 tubs de cada dissolució.
• Amb la primera tanda de 4 tubs procedim a la prova Fehling de Sucres reductors: primer afegir unes gotes de Fehling A, a continuació Fehling B i calfar a la flama amb ajuda de les pinces. Deixem reposar i observem la coloració. Quan la reacció és possitiva els sucres reductors canvien de blau a roig.
• Amb la segona tanda procedim a la prova del Lugol: afegim unes gotes de Lugol a cada tub, si la reacció és possitiva passarà a una color morat.
• Per anotar els resultats farem una taula indicant per a cada prova quines molècules donen la reacció possitiva i quines negativa. Això ens ajudarà a identificar aquestes molècules a les pràctiques posteriors.

RAONAMENT DELS RESULTATS

Primer, vam colocar 8 tubs d'assaif dividits en dos grups (4 i 4), seguidament vam colocar dos tubs de cada dissolució i en el primer grup format per un tub de cada dissolució vam afegir unes gotes de fehling A i tot seguit unes de fehling B i, amb precaució, les vam calfar en la flama amb l'ajuda d'unes pinses .Després, les vam deixar reposar un temps i vam observar la coloració, la glucosa i la fructosa van donar positiu(van passar de blau a un color taronja rogenc) i la sacarosa i el midó negatiu.

Amb el segon grup vam afegir unes gotes de lugol a cada tub i vam observar la reacció; el únic sucre que va donar positiu va ser el midó i ho vam saber perquè va pasar a un color morat oscur, tots els altres sucres van donar negatius.

A continuació podem veure la taula en els resultats obtinguts:

	Fehling	Lugol
Glucosa	+	-
Fructosa	+	-
Sacarosa	-	-
Midó	-	+

CONTINGUT D'AMPLIACIÓ

30 grams de sucre al dia es el limit que no s'ha de superar segons els experts

Fa anys que l'obesitat va situar els greixos saturats en el punt de mira, i que l'augment de malalties cardiovasculars va fer el mateix amb la sal. Últimament, però, els nutricionistes estan fixant l'atenció en un enemic molt més difícil de combatre que els anteriors: el sucre. Fa anys que el govern britànic va demanar a un comitè de savis un informe sobre els efectes del sucre en la salut. Les conclusions, que s'acaben de fer públiques, confirmen la necessitat de reduir-ne el consum de forma dràstica: només 30 grams al dia.

Les xifres abstractes són sempre difícils d'entendre. És molt o poc, 30 grams? Sembla molt si pensem que 30 grams equivalen a unes set cullerades de cafè plenes. Però si pensem que una sola llauna de Coca-Cola ja conté 35 grams, prenem consciència de la dificultat de la tasca.

OBSERVACIÓ DE TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT

INTRODUCCIÓ
El teixit muscular es forma per una derivació mesodèrmica responsable del moviment dels òrgans que són de les parts del cos d'un ésser viu que exerceixen una funció diferenciada dels organismes que està format per unes cèl·lules molt allargades anomenades fibres musculars o miòcits que és una cèl·lula fusiforme que té forma de fus i multinucleada són cèl·lules eucariotes que tenen més d'un nucli en el seu interior amb capacitat de contreure amb molta facilitat.

MATERIALS 

• Aigua
• Portaobjectes
• Colorant (blau de metilé)
• Petita porció de pernil
• Llanceta
• Cobreobjectes
• Microscopi
• Bisturi

PROCEDIMENTS D'OBSERVACIÓ

1. Posa una gota d’aigua i una gota de blau de metilé al mig d’un portaobjectes
2. Col·loca un trosset de carn al damunt de les gotes, esmicola’l  i estent-lo amb l’ajut d’una llanceta.
3. Cobreix la preparació amb un cobreobjectes procurant que no et quedin bombolles.
4. Observa i dibuixa el que vegis tot indicant l’augment així com el nom de les parts que puguis dintingir.

RESULTATS
 En aquesta practica el que hem fet ha sigut, tallar un xicotet tros de pernil amb un bisturi. A continuació hem posat el tros de pernil damunt del portaobjectes i després el colorant. Després hem posat el portaobjectes en el microscopi i ho hem observat en els diferents augments

CONTINGUTS D'AMPLIACIÓ

El múscul estriat esquelètic està format per cèl·lules amb les següents característiques:

• Són cèl·lules molt llargues, gruixudes, de diàmetre uniforme.
• Nucli: excèntric, ovoide aplanat, cromatina laxa, amb o sense nuclèol evident, nombrosos per cada cèl·lula.
• Citoplasma: estriat (els miofilaments d'actina i miosina estan ordenats periòdicament), amb bandes fosques i clares.

El múscul estriat esquelètic, generalment, és voluntari, subjecte a la "llei del tot o res".
Es localitza en músculs voluntaris.

Observació d'adipòcids

Observació d'adipòcids

INTRODUCCIÓ:

Un teixit es un conjunt de cel·lules  que cooperen per a dur a terme una o varies funcions en un organisme. Un teixit adipós és una especialització del teixit col·lectiu. Aquest té multiples funcions. La principal és com a reserva metabolica. També es considera un bon aillant tèrmic i mecànic

MATERIALS:

• Sudan III 
• Petita porcio de greix
• Cobreobjectes
• Pinses
• Portaobjectes
• Microscopi 
• Bistruri

PROCEDIMENTS:

1.Posa una o dues gotes de Sudan III al mig d’un portaobjectes net.

2.Col·loca un trosset de greix de carn al damunt de les gotes, esmicola’l i estent-lo amb l’ajuda d’una llanceta.

3.Cobreix la preparació amb un cobreobjectes procurant que no et quedin bombolles.

4.Observa i dibuixa el que vegis tot indicant l’augment així com el nom de les parts que puguis dintingir.

RESULTATS:

En aquesta practica el que hem fet ha sigut, tallar una fina capa de greix, cosa que no ha resultat fàcil perqué els bisturis del laboratori feia temps que no els gastaven i no estaven en les millors condicions.  A continuació hem posat el colorant (sudan III) i despres el greix i el vam esclafar un poc. Després el vam posa al microscopi i el vam observar en deiferents augments. 




CONTINGUTS D'AMPLIACIÓ
S'anomena teixit ossi al component dels ossos. Es tracta d'un conjunt de cèl·lules amb extenses prolongacions i matèria orgànica, que presenta sals de calci. Aquest element és el que atorga la rigidesa i la resistència als ossos. 
Així mateix no podem oblidar tampoc que el teixit ossi està considerat com el que s'encarrega no sols de dotar-lo de sosteniment als animals vertebrats sinó també d'aconseguir protegir-los.

OBSERVACIÓ DE LA SANG

INTRODUCCIÓ

La sang és un teixit líquid que recorre l’organisme, a través dels vasos sanguinis, transportant cèl·lules, tots els elements necessaris per dur a terme les seves funcions vitals (respirar, formar substàncies, defensar-se d’agressions). La quantitat de sang d’una persona està en relació amb la seva edat, el seu pes, sexe i alçària. Una persona adulta té entre 4,5 i 6 litres de sang, és a dir, un 7% del seu pes corporal.
La sang transporta els principis nutritius des de l’aparell digestiu fins a les cèl·lules, d’on es recullen també les substàncies de rebuig per eliminar-les gràcies als ronyons, el fetge i altres òrgans d’excreció. També és l’encarregada de regular el transport de l’oxigen i l’eliminació de l’anhídrid carbònic. Té un paper important en funcions com la coagulació, la immunitat i el control de la temperatura corporal.

MATERIALS 

• Portaobjectes                                               Llancetes estèrils -
• Llanceta estèril
• Gota de sang
• Microscopi
• Tros de cotó
• Alcohol

 PROCEDIMENTS

1. Posa un tros de cotó empapat en alcohol pel cap del dit.
2. Extreu una llanceta estèril de la seva funda i  punxa’t en la part desinfectada.
3. Quan et surti sang col·loca una gota a l’extrem d’un portaobjectes i a continuació, amb un altre portaobjectes, col·locat sobre l’anterior, estent-la de manera que sobre el portaobjectes et quede una finíssima pel·lícula de sang. És el que s’anomena frotis.
4. Deixa assecar el frotis a l’aire
5. Una vegada sec observa’l al microscopi i identifica els tipus cel·lulars.

RAONAMENT DELS PROCEDIMENTS

Primer vam agafar un tros de cotó banyat amb un poc de alcohol, seguidament vam desinfectar el dit amb el cotó. Després amb una llanceta estèril vam fer una xicoteta punxada en el dit desinfectat per a extraure una gota de sang i posarla en el portaobjectes, a continuació la vam escampar en aquest amb un altre portaobjectes la sang. Finalment vam deixar secar la fina capa de sang i la vam observar en el microscopi.

CONTINGUTS DE AMPLIACIÓ

El 1944, el Servei Secret d'Intel·ligència britànic (SIS) va intentar desenvolupar una química que pogués afectar la sang d'un ésser humà. Una còpia d'aquest informe de laboratori es pot trobar en algun lloc profund dins de l'antic edifici de l'MI5 a Londres.
Aquest producte químic va ser derivat amb barreges de [nom eliminat] 's Nomofungin i [nom eliminat]' s Communesin, així com el meu perophoramidine. El producte químic seria modificar les propietats químiques de la sang i de l'estructura, de manera que si un tret o tall, la sang tindria la capacitat de congelar-lo (o solidificar-lo). Això deixava de sagnar, i pot fer que una persona molt més forta que un ésser humà mitjà. No obstant això, un producte químic d'aquestes característiques seria increïblement car i només s'ofereix a la més valuosa de les persones, com ara les unitats MI5 i polítics importants.

DIGESTIÓ BUCAL DEL MIDÓ

INTRODUCCIÓ

La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies més senzilles i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme. La digestió és un procés que ocorre tant en els organismes pluricel·lulars com en les cèl·lules, com a nivell subcel·lular.

 MATERIALS

• Saliva
• Tub d'assaig
• Fehling
• Lugol
• Midó
• Vas de precipitats
• Aigua
• Mec bunsen
• Termometre 

PROCEDIMENTS 

• Posa 1 o 2 ml de saliva en dos tubs d’assaig. Fes en una la prova de Fehling i en l’altre la prova del lugol. Anota els resultats en una taula
• Tira 2 o 3 ml de la solució de midó en dos tubs d’assaig. Fes en un la prova de Fehling i en l’altre la prova de Lugol
• Col·loca en un tub d’assaig solució de midó fins a una quarta part i afegeix-li 3ml de saliva.
• Barreja-ho bé i posa’l en un vas de precipitats amb aigua a 37º i continua escalfant-lo per mantenir-ne la temperatura.
• Al cap de 5 minuts treu una mostra del tub i reparteix-la entre dos tubs d’assaig. Torna el tub a l’aigua calenta
• Refreda els tubs a raig d’aixeta i fes en un la prova de Fehling i en l’altre la prova del lugol.
• Analitza els resultats i treu conclusions del que ha passat.
• Busca l’aplicació de les teues conclusions al funcionament del nostre cos.

RAONAMENTS DELS RESULTATS

En la primera prova, els resultats van ser els següents:

	Fehling	Lugol
Solució de midó	-	+
Saliva	-	-

  En la segona prova els resultats van ser els següents:

Midó + saliva	Fehling	Lugol
5 minuts	-	-
10 minuts	-	-

Hem treballat en dos tubs d'assaig vam posar una mostra de saliva, seguidament vam posar en un d'ells unes gotes de fheling i en l'altre unes gotes de loguol. Després vam col·locar a parts igual saliva i midó en dos tubs d'assaig diferents, els vam posar al bany maria cinc minuts un tub i deu minuts minuts l'altre. Quan els vam traure vam afegir en un unes gotes de fheling i en l'altre unes gotes de lugol. Com l'aigua en la que vam banyar els tubs estava a una temperatura major que 37º(estava a 60º) els resultats no van ser els esperats. Les proves del fheling haveren tingut que donar positives i van donar negatives.

CONTINGUT D'AMPLIACIÓ

HISTORIA DEL DECOBRIMENT DEL RECREATIU LUGOL
En els començaments del segle XIX, degut en gran part a les guerres napoleòniques, el nitrat potàssic era una substància molt valorada per a l'obtenció de pólvora.

Beernat Courtois obtenia en el 1811 nitrat potassic cremant algues, en cremar les algues en les cendres quedava nitrat que recuperava afegint àcid sulfúric per eliminar els altres residus.Un dia va afegir més àcid del normal i, en escalfar, va observar que es desprenien un vapor de color violeta (temps després se sabria que es tractava d'un nou element: el iode) molt cridaner, que es condensava deixant uns petits cristalls negres brillants. No tenia prou diners i va abandonar la investigació, però va donar mostres d'aquella substància a Nicholas Clement i a Charles Bernard Desormes, qui al seu torn, segons Partington (1964), les van passar a Louis Joseph Gay Lussac ja Humphry Davy. Tots dos van reconèixer que el descobridor d'aquesta substància havia estat Courtois, a qui en 1831 li van concedir sis mil sis-francs del Premi Montyon de l'Académie Royale des Sciences, pel valor medicinal del iode.

 CURACIÓ CONTRA EL CROHN

Uns investigadors españols troben la cura contra el Crohn.

Javier Casado es un home que li van detectar Crohn als 12 anys, i aleshores va començar un calvari d'inflamacions, diarreres, cansanci constant y cirugies, que duraria 15 anys. Fins que un tractament experimental en l'hospital Clínic de Barcelona va aconseguir resetejar el seu sistema inmunològic.

La doctora Elena Ricard va dirigir la intervenció de Javier i d'unes altres 30 persones. La doctora diu que quan els simptomes de la en malaltia del Crohn comencen en edat pediatrica, la enfermetat sol ser molt agresiva.

"No tenia una adolescència normal. T'acostumes a anar 15 vegades al dia al bany, et sents esgotat, t'aïlles. Vaig passar quatre anys on semblava que avançava relativament bé, però llavors, als 24 anys, va arribar el pitjor ", recorda la veu de Javier.

Els metges li van dir que la malaltia havia empijorat i que li tindrien que extripar el colon. Ell es va negar rotundament i li van dir que en Barcelona estaven fent un tractament experimentanl, que estava funcionant bé en altres pacients. I ell no va vore altra alternativa. 

El tractament que estava desenvolupant l'equip de la doctora Elena Ricart era conceptualment senzill: primer obtenir cèl·lules mare hematopoètiques de la medul·la del pacient, després destruir completament l'actual sistema immunològic mitjançant quimioteràpia com es fa en casos de leucèmia i, a continuació, trasplantar les cèl·lules mare per regenerar un nou sistema immune sense la memòria del vell, esperant que no atacara l'organisme.

Als 10 dies del trasplantament la sang de Javier ja tenia un nivell normal de limfòcits, plaquetes i altres cèl·lules immunològiques, però sense memòria. Va haver de vacunar-se de nou, i de fet durant aquest estat de gran susceptibilitat va patir una greu infecció que, quan la cita, genera una tensa mirada entre Javier i la doctora Ricart. No en va, la doctora incideix que "és un tractament perillós que només està justificat en casos molt delicats", i explica afligida que una de les 30 pacients tractades va patir una infecció

molt severa estant inmunosuprimida i va morir malgrat tots els esforços per salvar la vida.

Als quatre anys Javier portava una vida normal i estava molt content de la elecció que havia pres. Ara Javier porta una vida normal i diu que esta "Molt feliç. Tinc energia i il·lusió de nou, i ganes de fer coses que abans eren impossibles. És un altre món".